Dins d'unes edicions de sofisticat nom i contingut filosòfic penal i filosòfic jurídic, acaba de publicar-se un volum del noruec Bjarne Melkevik, en el qual el jurista i filòsof del Dret i catedràtic de la Facultat de Dret de la Universitat Laval, torna a reflexionar sobre el pensament de Jürgen Habermas. No és la primera vegada que ho fa, doncs superan la dotzena els seus treballs dedicats al gran pensador alemany que s'han publicat en Québec, Atenes, Rosario, Brussel•les, París, Buenos Aires, Bogotà i Iasi. En aquesta ocasió s'ocupa Melkevik d'examinar l'anàlisi de comunicació en el pensament de Habermas, la concepció bilateral del Dret, és a dir la consideració del Dret com a institució i la del Dret com médium. Els mitjans reguladors dels denominats sistemes de poder no són uns altres que el poder, els diners i l'administració. Tant els diners com el poder serveixen per codificar el comerç. Considera Melkevik que l'element principal del sistema defensa que les normes jurídiques han de regular no els interessos particulars sinó tenir un horitzó d'universalitat. Bjarne Melkevik es planteja analitzar una nova formulació del concepte de Rechtsstaat a través del model de comunicació del Dret que defensa Habermas. El filòsof de Francfort no li reconeix especials mèrits a la teoria moderna de la sobirania popular, doncs resulta anònima, ja que per a ell l'important és que «la sobirania aparegui associada a l'existència real o potencial, de la comunicació pràctica dins de l'espai públic». Això condueix al fet que s'hagi de fer un replantejament del Rechtsstaat, en el qual s'aconsegueixi un equilibri entre els diners, el poder de l'administració i la solidaritat. Per dur-ho a terme ha de fer-se amb accions socials que permetin aconseguir la integració social. D'altra banda, la universalitat de les normes jurídiques concedirà la validesa d'aquestes normes, i aquesta universalitat gens té a veure amb la utopia marxista. Tampoc concedeix major relleu a les declaracions de drets humans o de drets fonamentals, doncs han estat un instrument liberal i burgès per condicionar i limitar els drets dels obrers i de la classe treballadora. No obstant això, no resulta encertat considerar que els drets fonamentals corresponguin a la categoria de les llibertats negatives de les classes socials inferiors.
